Al caure el règim baasista (laico), los particularismes religiosos y étnics, van pasar a ocupar un espai central en la construcciò del nou Irak i molt aviat van resultar factors de divisiò mès que de cohesiò.
- La guerra Irak Iràn: Al 1971, Irak va trencar les relacions diplomàtiques amb Iràn, degut als conflictes territorials. A més a més, Irak estava preocupat per la propaganda relifiosa des de la nova República Islàmica de Iràn al front, contra el règim de Bagdad, i especialment tenia per perdre la lealtat dels chiites.
- La guerra del golf: Va ser un conflicte bèl.lic, a l'any 1991, entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.
L'origen de la guerra es pot considerar que va ser la invasió iraquiana, ordenada pel president Saddam Hussein, de Kuwait al qual considerava part del territori iraquià. La invasió es va materialitzar el 2 d'agost de 1990 i aquest fet va ser les Nacions Unides.
A Irak, també i ha nombroso conflictes intens per les diferencies étniques i religioses que segueixen omnipresents en la vida polìtica i social d'Irak cinc anys desprès de una intervenciò norteamericana que enia que propiciar la emergència de un Estat modern. Els experts adverteixen contra els perills de desmembraciò de un Estat estratègic, situat en els móns àrabs, perses y otomano.
La caiguda de Saddam Hussein va lliberar les aspiracions a major quotes de poder central por part dels kurdos i chiitas, que es consideraven desfavorits quan no eren perseguits.
Saddam Hussein va arremetre des de bon començament contra aquells que posaven en entredit la seva autoritat.
Els kurdos van ser víctimas de les seves campanyes de represiò, els chiitas van pagar la seva rebeliò i els sunitaes van patir de manera individual però com comunitat segueixen associats al funcionamient del Estat, la seva funció tradicional.
Les reivindicacions de les comunitats étniques i religiosos estàn inscrites en la Constitución y han danat lloc a lleys com la del repartiment del petroli o la del paper polìtic de les provincies en un Irak mès descentralitzat.
Aquests particularismes comunitaris, portats al paroxisme per extremistes i milicies armades, han originat rechazos violents nombrosos assesinats.
Aquestes noves identitats iraquíes es defineixen en la diferència i no la necesària convergència pr edificar un Estat-nació democràtic.
Aquesta guerra està tenint per els Estats Units un cost molt elevat, d'uns 5600 milions de dolars mensuals
